Dalt Vila no és només una postal: també és memòria.

Darrere sa bellesa de ses murades d’Eivissa hi ha històries dures de Guerra Civil, postguerra, repressió i silencis familiars que encara pesen. Espais que avui visitam, fotografiam i compartim també varen ser escenari de bombardejos, reclusió, afusellaments, exilis forçats i dolor.

Aquest vídeo neix d’un relat familiar i d’una idea molt clara: mirar ses Balears més enllà de sa postal. Allà on avui passejam lliurement, abans hi va haver persones que ho varen perdre tot. I recordar-ho no és cercar ràbia ni tristesa, sinó consciència, respecte i gratitud.

Avui podem caminar per Eivissa, opinar, estimar, queixar-mos i viure en llibertat. Però aquesta llibertat no mos l’han regalada: s’ha de cuidar, defensar i estimar cada dia.

Coneixies aquestes històries de Dalt Vila? La teva família conserva algun record d’aquella època?

Conta-mos-ho als comentaris i comparteix aquest vídeo per mantenir viva sa memòria històrica balear.